Vols saber com van sorgir les estratègies de preus low cost?

Els models low cost es van iniciar amb les cadenes de supermercats que aleshores es van encunyar amb el nom de botigues de descompte dur (Lidl, Dia), a les quals van seguir altres sectors com ara les companyies aèries (Ryannair, EasyJet i Vueling, entre d’altres).

L’efecte que provoca un model de baix preu sostingut en el temps el podem vore precisament en estes darreres empreses, les quals han obligat gegants de l'aviació a tornar a definir les seues estructures per tal de competir amb elles. És cert que es tracta d'un negoci en el qual és difícil que hi entre un emprenedor sense molts recursos, però resulta interessant analitzar-lo, ja que va assentar les bases del que ha de ser qualsevol negoci d'este tipus.

Fins a l’entrada de les marques low cost, totes les aeronàutiques se centraven en oferir una oferta que consideraven clau per tal de competir en el mercat: menjars i desdejunis gratuïts, qualitat del servici, reserva de seient, dret a canvis de bitllet amb reintegrament de l’import total o amb una xicoteta penalització... Les aerolínies de baix cost es van saltar totes estes suposades exigències del consumidor i van acabar radicalment amb totes les creences acceptades fins al moment. I això en un mercat com l’aviació al qual la seguretat i la confiança en la marca de tota la vida semblava tirar per terra l’entrada de qualsevol competidor nou. Amb este preu pareixia un concepte oposat a qualitat i seguretat. Però no ho eren.

Estos nous actors del mercat de l’aviació es van fer una pregunta que qualsevol pot plantejar-se en el seu sector, si és que encara no s’ha aplicat a ell: què és el que el consumidor del nostre producte o servici considera indispensable i a quines altres coses pot renunciar a canvi de preus més baixos?

Si seguim amb l'exemple de l'aviació, resulta evident (i molt més ara que ja som consumidors experts d'estos vols), que el client no valorava tant els servicis que encarien el vol: es conforma amb que el transporten d'un lloc a un altre, tot i que haja de pagar el menjar o portar-s'hi un entrepà, o que haja de fer cua per aconseguir un bon seient, o que el vol siga fins i tot sorollós, o que li obliguen a ficar tot l'equipatge en una maleta molt xicoteta. Tot això per un preu que està a anys llum dels que marquen les altres companyies: un 30 % o un 40 % per davall del mercat.

Després de la revolució de l’aviació, va seguir la banca per Internet (sense comissions), les agències de viatges en línia (amb preus més competitius i estructures més simples), els mobles low cost i de disseny d’Ikea, la roba de moda a preus populars... El model encaixava en molts altres sectors. Una cosa que en principi semblava impossible.

Consulta el següent manual si vols aplicar estratègies de low cost en el teu projecte:

Manual Estrategias de low cost para emprendedores