Thomas Edison: història d’un fracàs

Quan Thomas Edison va inventar la bombeta no li va eixir a la primera, sinó que va realitzar més de mil intents fins el punt que un deixeble seu li va preguntar per què persistia en construir una bombeta, quan després de més de mil intents només havia aconseguit fracassos. Edison li va respondre: «No són fracassos; he aconseguit saber mil formes de com no s’ha de fer una bombeta.»

Durant els seus 84 anys de vida, Thomas Alva Edison va patentar més de 2.000 invents. No obstant això, el seu pas per l’escola va ser breu: sa mare, Nancy Edison, va ser qui s’encarregà d'educar-lo. The History Channel es va fer ressò de la seua història amb un curtmetratge dramatitzat.

El vídeo mostra com un jove Edison torna del col·legi amb una carta per a sa mare. Nancy explica al seu fill que, segons la missiva, ja no tenen res que ensenyar-li a l’escola i que ella s’ocuparà dels seus estudis. Quan Edison ja és un cèlebre inventor, troba la carta i descobreix que realment va ser expulsat per ser un «pèssim estudiant».

Existeixen testimonis de l’inventor sobre com, ja d’adult, se sentia en deute amb sa mare per com s'havia implicat en la seua educació.

«Va ser ma mare qui em va fer com sóc. Va ser tan lleial, estava tan segura de mi, que jo sentia que tenia un motiu per a viure, algú a qui no decepcionar».

«Em va ensenyar a llegir bons llibres de forma ràpida i correcta, cosa que em va obrir al món de la literatura. Sempre li estaré agraït per esta formació primerenca.»

Esta bella història ens endinsa en el món interior dels grans líders. Què hi ha darrere d’un gran líder? Qui va ser el seu mentor? Qui s’encarregà d’inspirar, potenciar, creure i donar poder als que van triomfar en qualsevol camp de la vida?

I és que igual que Thomas Edison, Obama, Gandhi o la Mare Teresa de Calcuta, tots podem influir en cultivar líders disposats a desenvolupar-se i traure tot el seu potencial.

Això és l’«efecte Pigmalión», un procés mitjançant el qual les expectatives que posem en la resta no només condicionen la nostra forma d’actuar cap a ells, sinó que a més afecten i condicionen també el seu propi comportament, i això és així perquè som, en gran part, el que la resta espera que siguem.

En Psicologia li diuen «profecia autocomplida», i pot aplicar-se a nombrosos àmbits, com ara l'educatiu, el familiar, el social o l'empresarial.

Quan veiem un altre projectant una visió positiva d'allò que és capaç de fer, actuem com la gasolina que es converteix en el motor necessari que impulsa el canvi a la il·lusió i a que l'altra persona descobrisca el seu potencial, cosa que permet aflorar unes capacitats que ni tan sols abans reconeixia.

És una gran oportunitat la que tenim cadascun de nosaltres; diria a més que és una responsabilitat amb el món, la de potenciar, descobrir i fer brillar els nostres fills, companys, amics, la parella o qualsevol persona que estiga a prop de nosaltres per tal de cultivar líders amb ànima, inspiradors i capaços.

Quan algun creu apassionadament en el teu potencial, no et veu com ets, sinó que ho fa com el que pots arribar a ser, la persona tan valuosa en la que et convertiràs.

Necessitem canviadors del món, persones apassionades que creen allò en què creen; necessitem molts i moltes Nancys (així li deien a la mare de Thomas Edison), no només en la família, sinó també en les empreses, les organitzacions, als col·legis, en les Administracions públiques, les associacions..., perquè qualsevol canvi passa per començar per un mateix. Com deia Ghandi: «Sigues tu el canvi que vols vore al món».

T’ATREVEIXES A SER UN CANVIADOR DEL MÓN?

Dora de Teresa

Directora GO up Business School